Comerç internacional (Virtual)

El seu objectiu principal és gestionar, coordinar i supervisar l’intercanvi de béns i serveis entre diferents països, assegurant que es compleixi la legalitat i s’optimitzin els costos.

1. Gestió Duanera i Documental

• Tramitació de documents: Emetre i revisar factures comercials, el Packing List, certificats d’origen (com l’EUR.1), llicències d’importació/exportació i documents de transport (CMR, Bill of Lading, AWB).

• Classificació aranzelària: Assignar a cada producte el seu codi correcte en el Sistema Harmonitzat (codi HS) per determinar els impostos i aranzels a pagar.

• Declaracions duaneres: Emplenar i presentar el DUA (Document Únic Administratiu) o coordinar-se amb l’Agent de Duanes per alliberar les mercaderies.

2. Logística i Cadena de Subministrament Internacional

El tècnic organitza el viatge de la mercaderia des del punt d’origen fins a la destinació final.

• Contractació de transport: Negociar tarifes i condicions com ara transitaris, navilieres i aerolínies per aconseguir la ruta més eficient i econòmica.

• Aplicació d’Incoterms: Definir i aplicar els Incoterms (FOB, CIF, DDP, etc.) en els contractes de compravenda per deixar clar qui es fa càrrec de les despeses i els riscs del transport en cada tram.

• Seguiment d’enviaments: Rastrejar la mercaderia en temps real (tracking) per resoldre incidències (retards, vagues, pèrdues) i avisar el client o proveïdor.

3. Gestió Financera i de Mitjans de Pagament

El comerç internacional implica riscs d’impagament alts, per la qual cosa el tècnic ha d’assegurar les transaccions.

• Elecció de mitjans de pagament: Gestionar l’ús d’eines segures com les Cartes de Crèdit (Crèdits Documentaris), remeses documentàries o transferències internacionals.

• Control de costos: Elaborar pressupostos d’exportació/importació que incloguin flets, assegurances, aranzels, taxes portuàries i costos d’emmagatzematge per calcular el preu final del producte.

• Gestió de divises: Coordinar-se amb el departament financer per mitigar el risc de tipus de canvi si s’opera amb monedes diferents (com el dòlar o el ien).

4. Investigació de Mercats i Relacions Comercials

Tot i que té un perfil molt operatiu, també dona suport a l’estratègia comercial de l’empresa.

• Anàlisi de mercats: Investigar barreres comercials (aranzels elevats, quotes o embargaments) i normatives tècniques del país de destinació (homologacions, etiquetatge especial).

• Atenció al client/proveïdor: Mantenir una comunicació fluida en diferents idiomes per negociar condicions, resoldre dubtes i fidelitzar la relació comercial.

• Suport en fires internacionals: Preparar el material i la logística per a la participació de l’empresa en esdeveniments comercials a l’estranger.

El paper d’un tècnic d’operacions exteriors en una entitat financera (sovint enquadrat en el departament de Trade Finance o Negoci Internacional) és molt diferent del d’un tècnic en una empresa comercial. En aquest cas, el professional no ven ni transporta mercaderies, sinó que gestiona, valida i finança els instruments financers que fan possible aquest intercanvi segur entre importadors i exportadors.

A continuació, es detallen les tasques concretes que desenvolupa en el seu dia a dia:

1. Gestió i Validació de Crèdits Documentaris

El crèdit documentari (o carta de crèdit) és l’instrument estrella del comerç internacional. El tècnic de banca n’és el garant.

• Obertura i emissió: Analitzar la sol·licitud d’importadors nacionals per emetre crèdits documentaris a favor de beneficiaris estrangers, avaluant les condicions i els riscos.

• Revisió estricta de documents: Comprovar minuciosament que els documents rebuts de l’estranger (factures, documents de transport, assegurances) compleixen estrictament amb les condicions del crèdit i amb les normes internacionals de la Cambra de Comerç Internacional (normes UCP 600).

• Notificació i confirmació: Gestionar els crèdits rebuts de bancs estrangers a favor d’exportadors clients de l’entitat.

2. Tramitació de Remeses i Mitjans de Pagament Internacionals

Gestiona els mecanismes de cobrament i pagament transfronterers, tant simples com documentaris.

• Remeses documentàries: Tramitar l’enviament de documents comercials a bancs estrangers, donant instruccions clares de lliurar-los al comprador només contra el pagament o l’acceptació d’una lletra de canvi.

• Transferències internacionals (SWIFT): Supervisar i executar ordres de pagament a l’estranger a través de la xarxa SWIFT, assegurant el compliment dels estàndards de missatgeria (com els formats MT103, MT202 o els nous estàndards ISO 20022).

3. Concessió de Finançament Internacional

Ajuda a cobrir les necessitats de liquiditat de les empreses durant el procés d’importació o exportació.

• Finançament d’importacions i exportacions: Gestionar l’avançament de fons per a compres a l’estranger o la bestreta de factures de vendes internacionals (factoring internacional o forfaiting).

• Línies de risc de comerç exterior: Avaluar i tramitar el límit de crèdit que l’entitat concedeix a una empresa client per operar en comerç exterior.

4. Emissió de Garanties i Avals Internacionals

Els bancs han de garantir el compliment de contractes entre parts de diferents països.

• Avals internacionals i lletres de crèdit Standby: Tramitar i emetre garanties (de licitació o Bid Bonds, d’execució o Performance Bonds, de pagament, etc.) per assegurar que si el client no compleix el seu contracte, el banc cobrirà la penalització.

5. Control de Blanqueig de Capitals i Compliance (Compliment Normatiu)

La banca internacional està sotmesa a una regulació molt estricta per evitar el finançament d’activitats il·lícites.

• Control de sancions i embargaments: Verificar que cap de les parts implicades en l’operació (comprador, venedor, bancs intermedis, vaixells) es trobi en llistes de sancions internacionals (OFAC, Unió Europea, etc.).

• Prevenció del blanqueig (AML): Analitzar operacions sospitoses o mercaderies de «doble ús» (militar/civil) per assegurar que l’entitat no vulnera cap llei internacional.

6. Assessorament Especialitzat a Clients

• Consultoria tècnica: Resoldre dubtes a l’equip comercial de l’oficina o directament a les empreses clientes sobre quin és el mitjà de pagament o finançament més adequat per a un país o operació concreta, minimitzant el seu risc comercial i de país.

📌 Diferència clau: Mentre que el tècnic de l’empresa comercial prepara els papers per poder enviar la mercaderia, el tècnic de l’entitat financera revisa i liquida aquests mateixos papers per garantir que els diners es moguin de manera segura i legal entre els bancs de tot el món.

Un agent de comerç internacional (també conegut com a agent comercial internacional o export broker) té un rol purament comercial i de negociació. A diferència del tècnic d’operacions (que es tanca als despatxos a revisar papers i logística), l’agent és la «punta de llança» de l’empresa a l’estranger.

La seva feina principal és buscar clients, obrir mercats i tancar vendes fora de les fronteres nacionals, actuant moltes vegades de forma independent o com a representant a comissió.

Aquestes són les seves tasques concretes i el seu dia a dia:

1. Prospecció i Obertura de Nous Mercats

L’agent no espera que els clients vinguin; els surt a buscar.

• Estudis de mercat de camp: Analitzar quins països tenen demanda potencial per al producte, qui és la competència local i quins preus es mouen en aquell mercat.

• Cerca de clients potencials (Lead Generation): Identificar i filtrar possibles compradors estrangers, com ara importadors, grans distribuïdors, cadenes de botigues o clients finals.

• Viatges comercials i «porta freda»: Viatjar als països de destinació per concertar reunions presencials amb compradors clau per presentar l’empresa i el catàleg.

2. Promoció i Representació de la Marca

És la cara visible de l’empresa als mercats internacionals.

• Participació en fires internacionals: Organitzar l’estand, atendre els visitants estrangers, fer demostracions de producte i, sobretot, recollir contactes de qualitat (leads) durant l’esdeveniment.

• Adaptació de l’oferta: Assessorar l’empresa sobre com s’ha d’adaptar el producte (envasat, etiquetatge, sabors, formats) per tenir èxit en el país de destinació segons els gustos locals.

3. Negociació Tancament de Vendes Internacionals

Aquesta és la seva tasca més crítica i on es valora la seva habilitat.

• Negociació de contractes internacionals: Pactar les condicions de venda (preus, volums de compra, terminis de lliurament i l’Incoterm més adequat).

• Defensa del marge comercial: Trobar l’equilibri entre un preu atractiu per al comprador estranger i un preu rendible per a l’empresa que representa.

• Pactar les condicions de pagament: Negociar mètodes de pagament que ofereixin seguretat a l’empresa (com ara pagaments anticipats o crèdits documentaris) sense espantar el comprador.

4. Gestió i Fidelització de la Xarxa de Clients

Una venda internacional no serveix de res si no es repeteix.

• Seguiment de la cartera de clients: Mantenir un contacte regular (en el seu idioma i zona horària) per rebre noves comandes i avaluar el seu grau de satisfacció.

• Resolució de conflictes comercials: Si hi ha un problema amb la qualitat del producte, un retard en el transport o una incidència en el pagament, l’agent intervé com a mediador per trobar una solució amistosa i no perdre el client.

5. Coordinació amb el Departament d’Operacions (Back Office)

L’agent aconsegueix la venda, però necessita l’equip intern per executar-la.

• Traspàs de comandes: Comunicar de manera exacta al tècnic de comerç exterior o de logística les condicions pactades amb el client (quins documents necessita el país de destinació, dates límit de lliurament, etc.) perquè es prepari l’enviament sense errors.

Un tècnic de màrqueting internacional és el cervell estratègic i creatiu darrere de l’expansió d’una empresa als mercats estrangers. A diferència d’un tècnic de màrqueting nacional, aquest perfil ha de dissenyar i adaptar campanyes tenint en compte les diferències culturals, lingüístiques, legals i de consum de cada país.

La seva missió principal és fer que la marca sigui rellevant, coneguda i desitjada a l’estranger. Aquestes són les seves tasques concretes dividides per àrees:

1. Investigació de Mercats i Anàlisi de Públics

Abans de gastar un sol euro en publicitat, el tècnic ha d’entendre on s’està ficant l’empresa.

• Estudis de mercat internacionals: Analitzar les tendències de consum, el poder adquisitiu i el comportament del consumidor en el país de destinació.

• Anàlisi de la competència local: Identificar qui són els líders del sector en aquell país, quins preus tenen i quines estratègies de comunicació utilitzen.

• Definició del Buyer Persona internacional: Adaptar el perfil del client ideal, ja que el consumidor d’un producte a Espanya pot tenir motius de compra molt diferents del consumidor de Dinamarca o el Japó.

2. Adaptació i Localització del Producte (Les 4 P del Màrqueting)

El màrqueting internacional requereix decidir si es manté una estratègia global o es localitza segons el país.

• Localització de producte i packaging: Adaptar el disseny, els colors, les mides i l’etiquetatge del producte per complir amb les normatives locals i connectar amb els gustos culturals (evitant colors o símbols que puguin tenir connotacions negatives).

• Estratègia de preus (Pricing): Participar en la fixació de preus per a cada mercat, tenint en compte els impostos locals, el nivell de vida del país i la percepció de valor de la marca.

3. Disseny i Execució de Campanyes de Comunicació

És l’encarregat de fer arribar el missatge correcte a través dels canals adequats.

• Màrqueting digital internacional: Gestionar o coordinar campanyes de publicitat digital (Google Ads, Social Ads) segmentades per països, idiomes i franges horàries.

• Supervisió de la traducció i el to: Triar els copywriters i traductors natius per assegurar que els eslògans i missatges es «localitzen» correctament (no només es tradueixen) i mantenen el sentit de la marca.

• Gestió de canals d’atenció internacionals: Adaptar el lloc web (SEO internacional) i les xarxes socials per a cada regió (per exemple, creant perfils específics de Instagram o LinkedIn per a diferents països).

4. Màrqueting de Relacions i Organització d’Esdeveniments

El màrqueting internacional, especialment en el sector B2B (entre empreses), depèn molt de les relacions personals.

• Planificació de Fires i Congressos Internacionals: Dissenyar l’estratègia de màrqueting per abans, durant i després de les fires de referència del sector a l’estranger (creació de catàlegs, marxandatge, invitacions a clients clau, etc.).

• Estratègia de Relacions Públiques (RP): Contactar amb mitjans de comunicació o influencers locals del país de destinació per guanyar visibilitat i reputació.

5. Mesura de Resultats i Control de Pressupost

• Anàlisi de KPI internacionals: Monitorar el retorn de la inversió (ROI) de les campanyes a cada país, el cost d’adquisició de client (CAC) i el trànsit web per mercats.

• Control del pressupost assignat: Distribuir els recursos econòmics del departament prioritzant els mercats exteriors amb més potencial de creixement.

Un transitari (conegut internacionalment com a freight forwarder) és l’arquitecte del transport internacional. Actua com un intermediari organitzador entre l’empresa que vol enviar o rebre mercaderia (l’importador o exportador) i els diferents mitjans de transport (navilieres, aerolínies, empreses de camions o ferrocarrils).

A diferència d’un transportista que només condueix un camí o gestiona un vaixell, el transitari dissenya tota la cadena logística de porta a porta, gestionant els papers, les duanes i els enllaços entre diferents mitjans.

Aquestes són les seves tasques concretes i el seu dia a dia:

1. Disseny i Contractació de la Ruta Multimodal

El transitari busca la combinació de transports més eficient segons el pressupost i la urgència del client.

• Reserva d’espai (Booking): Negociar i reservar espai per a la mercaderia en vaixells, avions o trens amb les grans companyies productores de transport.

• Coordinació multimodal: Organitzar el viatge complet. Per exemple: recollir la mercaderia en camió a la fàbrica, portar-la al port, embarcar-la en un vaixell i, en destí, enviar-la amb un altre camió fins al magatzem final.

• Consolidació de càrregues (Grupatges / LCL): Ajuntar petites mercaderies de diferents clients que van cap al mateix destí per omplir un contenidor complet. Així aconsegueix preus molt més barats per a petites empreses.

2. Gestió Documental Internacional Completa

El transitari és expert en la burocràcia del comerç internacional; emet i gestiona els contractes de transport definitius.

• Emissió de títols de transport: Redactar els documents jurídics oficials que garanteixen la possessió de la mercaderia durant el viatge:

  • Bill of Lading (B/L): Per al transport marítim.

  • Air Waybill (AWB): Per al transport aeri.

  • CMR: Per al transport per carretera.

• Control de crèdits documentaris: Assegurar-se que els documents de transport es redacten exactament com exigeix el banc per tal que el seu client pugui cobrar la venda.

3. Despatx de Duanes i Assessoria Legal

Molts transitaris actuen també com a representants duaners (duaners) o col·laboren directament amb ells.

• Tràmits duaners: Gestionar la presentació del DUA (Document Único Administrativo) tant per a l’exportació com per a la importació.

• Assessorament d’Incoterms: Aconsellar el client sobre quin Incoterm utilitzar en el seu contracte de compravenda per definir clarament on acaben les seves responsabilitats de transport.

4. Gestió d’Assegurances i Seguretat de la Càrrega

• Contractació de pòlisses de transport: Gestionar assegurances de mercaderies internacionals a tot risc per protegir el client en cas de pèrdua, robatori, avaria o sinistre al mar (com una «avaria gruixuda»).

• Supervisió de l’estivació: Assegurar-se que la mercaderia es col·loca i es fixa correctament dins dels contenidors per evitar que es mogui o es faci malbé durant les tempestes al mar o les turbulències a l’aire.

5. Resolució d’Incidències i Segon d’Enviament (Tracking)

• Rastreig logístic: Informar el client en tot moment de la posició de la seva càrrega a través de sistemes digitals.

• Gestió de crisis: Resoldre problemes sobre la marxa com ara vagues portuàries, retencions a les duanes per inspeccions físiques (canals taronges o vermells), pèrdues de connexió de vaixells (roll-overs) o canvis climàtics que desvien les rutes.

En poques paraules: El transitari és l’agència de viatges de les mercaderies. L’empresa només li diu «tinc tres palets a Barcelona i els he de lliurar a Nova York» i el transitari s’encarrega de buscar el vaixell, fer els papers de la duana, contractar l’assegurança i posar els camions per fer-ho possible.

Un consignatari de vaixells (conegut internacionalment com a shipping agent o port agent) és el representant legal i operatiu de l’armador (el propietari del vaixell) en un port determinat.

Mentre que el transitari es cuida de la mercaderia, el consignatari es cuida del vaixell i de la seva tripulació. Com que un vaixell gran costa milers d’euros per cada hora que passa aturat, la tasca del consignatari és coordinar-ho tot abans que el vaixell arribi perquè l’estada al port sigui el més curta, eficient i econòmica possible.

Aquestes són les seves tasques concretes dividides en les tres fases de l’escala d’un vaixell:

1. Tasques Abans de l’Arribada del Vaixell (Pre-arribada)

La preparació comença dies o setmanes abans que el vaixell albiri la costa.

• Sol·licitud de l’atracada: Gestionar amb l’Autoritat Portuària el lloc exacte on aparcarà el vaixell (el moll) i coordinar les hores d’arribada.

• Contractació de serveis portuaris obligatoris: Reservar i coordinar els serveis tècnics necessaris per a l’entrada segura del vaixell:

  • Pràctics: El capità local que puja al vaixell per guiar-lo dins del port.

  • Remolcadors: Els vaixells petits que empenyen el gran per maniobrar.

  • Amarradors: El personal de terra que lliga les cordes (estrenes) al moll.

• Declaracions prèvies: Enviar a la Duana, a la Policia de Fronteres i a Sanitat Exterior les llistes de tripulants, passatgers i les declaracions de la mercaderia que porta a bord.

2. Tasques Durant l’Estada al Port (Operacions Portuàries)

Quan el vaixell arriba, el consignatari és el primer a pujar a bord per assistir el capità.

• Coordinació de la Càrrega i Descàrrega: Contractar i supervisar l’empresa estibadora (els operaris i grues del port) perquè moguin els contenidors o la mercaderia a granel al ritme pactat.

• Proveïment del vaixell (Shipchandling): Organitzar la compra i entrega de tot el que el vaixell necessita per continuar navegant: combustible (bunker), aigua potable, aliments per a la tripulació, peces de recanvi per a la sala de màquines o material de neteja.

• Atenció a la tripulació: Gestionar els relleus de personal (mariners que marxen a casa i nous que arriben), visats, transports a l’aeroport o assistència mèdica d’urgència si un tripulant s’ha posat malalt.

• Gestió de residus (Conveni Marpol): Contractar les empreses autoritzades per retirar els residus del vaixell (aigües residuals, olis usats de motor i escombraries) abans que torni a salpar.

3. Tasques a la Sortida del Vaixell i Tancament (Post-escala)

• Despatx de sortida: Tramitar amb la Capitania Marítima el permís de sortida (clearance) un cop s’han pagat totes les taxes i es comprova que el vaixell compleix les condicions de seguretat.

• Liquidació de despeses (Disbursement Account – D/A): Recollir totes les factures dels serveis utilitzats (remolcadors, pràctics, estibadors, compres de menjar, taxes portuàries), comprovar que són correctes i enviar la liquidació final a l’armador perquè faci el pagament.

Un tècnic en logística del transport és el perfil operatiu que s’encarrega d’assegurar que les mercaderies es moguin d’un punt A a un punt B de la manera més ràpida, eficient i econòmica possible. És el «controlador de trànsit» de les mercaderies. La seva feina consisteix a quadrar el trencaclosques diari de camions, conductors, rutes i papers perquè els productes arribin al seu destí en perfecte estat i en el temps promès.

Les seves tasques concretes es divideixen en les següents àrees de responsabilitat:

1. Planificació i Organització de Rutes (Trànsit)

Aquesta és la tasca diària més important per optimitzar els recursos i reduir els costos de combustible o flets.

• Disseny de rutes: Planificar els itineraris dels vehicles (camions, furgonetes) o coordinar les rutes multimodals (marítim, aeri, ferroviari) per minimitzar els quilòmetres en buit i els temps d’espera.

• Assignació de càrregues: Distribuir les comandes entre la flota disponible, assegurant-se d’aprofitar al màxim la capacitat de càrrega del vehicle (volum i pes) sense superar els límits legals.

• Coordinació de conductors: Assignar els serveis als transportistes o conductors, tenint en compte els temps de conducció i descans obligatoris per llei (tacògraf).

2. Gestió de Flotes i Contractació de Transport

El tècnic ha de decidir si utilitza recursos propis o subcontracta serveis externs.

• Subcontractació de transportistes: Negociar tarifes, condicions i terminis amb agències de transport externes o autònoms quan la flota pròpia no és suficient.

• Manteniment de la flota: Supervisor el calendari de revisions tècniques, ITV, assegurances i reparacions dels vehicles de l’empresa per evitar que la cadena esaturi.

3. Seguiment i Gestió d’Incidències en Temps Real

El transport és un sector viu on els imprevistos són constants.

• Monitoratge del trànsit (Tracking): Controlar mitjançant sistemes GPS i programari de gestió de transports (TMS) que els vehicles segueixen la ruta prevista i compleixen els horaris de lliurament.

• Resolució d’incidències: Reaccionar ràpidament davant d’avaries, accidents, retencions de trànsit o retards a les zones de càrrega, buscant alternatives immediates i informant el client.

4. Gestió Documental i Legal del Transport

El moviment de mercaderies requereix un control estricte de la documentació per evitar sancions.

• Emissió de documents de transport: Preparar i revisar documents essencials com la carta de port (CMR per a transport per carretera), l’albarà de lliurament, o guies aèries/marítimes si escau.

• Control de mercaderies especials: Assegurar el compliment de les normatives específiques si es transporten mercaderies perilloses (ADR), productes peribles que requereixen temperatura controlada (ATP) o animals vius.

5. Coordinació amb el Magatzem (Càrrega i Descàrrega)

El transport i l’emmagatzematge han de funcionar com un rellotge suís.

• Planificació de «finestres de càrrega»: Coordinar amb el magatzem les hores exactes d’arribada dels camions per evitar col·lapses als molls de descàrrega.

• Control de la recepció: Verificar que la mercaderia que puja al vehicle coincideix exactament amb el que indica l’ordre de comanda i que està estivada (col·locada) de manera segura per evitar danys durant el viatge.

Un tècnic en logística inversa s’encarrega de gestionar el camí invers de la cadena de subministrament tradicional: el retorn de la mercaderia des del client final o el punt de venda fins al fabricant o magatzem d’origen.

Amb l’auge del comerç electrònic (e-commerce) i les polítiques de sostenibilitat (economia circular), aquest perfil s’ha tornat crucial per reduir les pèrdues econòmiques de les devolucions i gestionar correctament el reciclatge.

Aquestes són les seves tasques concretes i el seu dia a dia:

1. Gestió i Recepció de Devolucions (Returns Management)

És la tasca més freqüent, especialment en el sector del retail i el comerç en línia.

• Coordinació de la recollida: Organitzar amb les agències de transport la recollida del producte rebutjat a casa del client o als punts de lliurament.

• Recepció i triatge (Classificació): Un cop la mercaderia arriba al magatzem de logística inversa, el tècnic ha d’inspeccionar-la per determinar el seu estat i classificar-la segons el seu destí: reincorporació a l’estoc, reparació, reciclatge o destrucció.

2. Presa de Decisions sobre el Producte Retornat (Disposició)

El tècnic ha de decidir ràpidament què fer amb cada producte per minimitzar la pèrdua de valor.

• Recondicionament (Refurbishment): Gestionar el procés de neteja, canvi d’embalatge o petites reparacions de productes que estan en bon estat perquè puguin tornar-se a vendre (sovint com a productes outlet o recondicionats).

• Canvis i garanties: Tramitar la substitució del producte o l’enviament al servei tècnic oficial (SAT) si la devolució es deu a un defecte de fàbrica cobert per la garantia.

3. Gestió de Residus i Sostenibilitat (Economia Circular)

Quan el producte no es pot tornar a vendre, el tècnic assegura que es compleixi la normativa ambiental.

• Reciclatge i recuperació de components: Separar les peces o materials (plàstics, metalls, components electrònics) que es puguin reutilitzar en la fabricació de nous productes.

• Destrucció certificada: Coordinar la destrucció segura i legal dels productes obsolets, caducats o que no es poden aprofitar, obtenint els certificats de gestió de residus corresponents.

4. Anàlisi de Causes i Reducció de Devolucions

La millor logística inversa és la que no s’ha de fer. El tècnic utilitza les dades per millorar el procés global.

• Identificació de patrons: Analitzar els motius pels quals els clients tornen els productes (errors de talla, defectes recurrents, descripcions web confuses o trencaments durant el transport).

• Proposta de millores: Informar els departaments de qualitat, disseny o embalatge per corregir aquests errors i reduir la taxa de devolució de l’empresa.

5. Control de Costos de la Logística Inversa

Tornar a moure un producte cap enrere sol ser més car que enviar-lo cap endavant.

• Auditoria de costos: Calcular el cost del transport de tornada, les hores de personal destinades a la inspecció i l’espai de magatzem ocupat per les devolucions.

• Optimització del procés: Dissenyar fluxos de treball eficients dins del magatzem per recondicionar el producte al menor cost i en el menor temps possible.

En resum: El tècnic en logística inversa és el responsable de donar una segona vida als productes o materials que tornen a l’empresa. La seva feina consisteix a transformar el que inicialment és un problema i un cost (una devolució o un residu) en una oportunitat de recuperació econòmica o ecològica.